inquietuts

bogeria

2010-09-22T21:00:00.004+02:00

"Les úniques persones que m'agraden són les que estan boges: boges per viure, boges per parlar, boges per ser salvades."

Jack Kerouac

un ritme frenètic de vida. una ullada passatgera al meu voltant. no hi ha temps per parar, tot va massa depressa, massa poc temps per parar-se a pensar.

frena, frena, descansa. ho vols tot però ets conscient que no ho pots tenir. tria. no hi ha temps. frena.

només el control sobre la teva ment t'ajudar a saber on ets, què fer. pau. miro de nou al meu voltant i ara sé què escollir.

torno a casa. la calor del meu amor m'espera, encara. quina paciència... un petó, dos, tres, l'estimo.

calma. ara tot té sentit, hi penso clar, sé el que vull i el que haig de fer. sé el que puc fer. tot es més fàcil i el meu voltant sembla anar més lent.

aigua. silenci. només sento el soroll de la meva respiració.

demà serà un altre dia.

imatge:

maror

2010-06-15T21:07:00.006+02:00

ego

Ich hab mich abgekühlt an Dir
Ich hab mich ausgehöhlt mit Dir
Ich hab mich abgenutzt an Dir
Ich hab mich aufgelöst in Dir
Ich hab mich totgekämpft an Dir
Ich hab mich totgehofft an Dir
Ich hab mich totgesucht in Dir
Ich hab mich totgelebt an Dir

Du bist die Nacht die mich entblösst - Leg Deine
Arme um mich
Du bist die Macht, die mich erlöst - Leg deine Arme
um mich
Du bist das nichts, das mich verhüllt - Leg deine
Arme um mich
Du bist das Licht, das mich erfüllt - Leg deine
Arme um mich

Ich hab mich abgemüht an Dir
Ich hab mich abgequält mit Dir
Ich hab mich ausgezehrt an Dir
Ich hab mich ausgeträumt an Dir
Ich hab mich totgeschrien an Dir
Ich hab mich totversucht an Dir
Ich hab mich totgewollt an Dir
Ich hab mich totgefrorn an Dir

Du bist die Nacht die mich entblösst - Leg Deine
Arme um mich
Du bist die Macht, die mich erlöst - Leg deine Arme
um mich
Du bist das nichts, das mich verhüllt - Leg deine
Arme um mich
Du bist das Licht, das mich erfüllt - Leg deine
Arme um mich

Du bist die Nacht, die mich ernährt
Du bist die Macht, die mich verzehrt
Du bist der Raum, der mich verhüllt
Du bist der Traum, der sich erfüllt

Du bist die Nacht die mich entblösst - Leg Deine
Arme um mich
Du bist die Macht, die mich erlöst - Leg deine Arme
um mich
Du bist das nichts, das mich verhüllt - Leg deine
Arme um mich
Du bist das Licht, das mich erfüllt - Leg deine
Arme um mich

imatge:

Alas quebradas

2010-06-15T20:59:00.002+02:00

¡Qué guapa estabas cuando dormías!
Qué guapa estabas cuando callabas...

sense por

2010-04-12T20:25:00.004+02:00

"¡hay que dibujar sin miedo!", em repetia constantment la Libertat, la meva professora de dibuix i pintura quan tenia només 11 anys... però no només s'ha de pintar sense por, s'ha de viure sense por per aprendre cada dia una mica més de tu i del que t'envolta. i gaudir-hi.

també s'ha de canviar sense por, s'ha de parlar -amb respecte- sense por, s'ha d'estimar sense por, s'han de fer i pensar taaaaantes coses sense por... perquè amb por només fas que tancar-te, limitar-te, engoixar-te.

la por és una reacció humana i necessària en certes situacions, ho sé. és un estat d'alerta per a la supervivència, com el dolor físic indica al teu cervell que alguna cosa no va bé... però tot i així, és necessari sentir dolor constantment? és necessària la por constant a la teva vida? no ho crec pas! amb una por i un dolor constant no vius, no! això no és vida. les reaccións de por s'han de limitar només a l'estat d'alerta i de supervivència, no a que acabin sent com alguna cosa "normal" a les nostres vides.

i tot aquest rotllo metafísic que estic vomitant per a què? doncs, perquè fa uns mesos un amic -el Javi- em va regalar un llibre que em va fer perdre la por a dibuixar. una fòbia que vaig fer crèixer al meu interior degut als esquemes d'aquesta societat que et fan creure que ho has de fer tot bé perquè si.

amb les senzilles paraules d'un llibre, i del meu amic, vaig aprendre a deixar de ser obsersivament perfeccionista quan no hi ha ningú perfecte!!! a deixar de tenir por per les opinions dels altres (en aquest cas pels meus dibuixos, però es podria aplicar a qualsevol faceta de la vida) quan tot és sumament subjectiu i es resumeix senzillament a "gustos" i formes de veure la vida... perquè el que m'encanta a mi pot ser repulsiu per a tu, i el que t'apassiona a tu em pot ser irremediablement avorrit per a mi.

he tornat a gaudir del dibuix perquè ara pinto sense por. perquè dibuixo pel pur plaer de dibuixar sense importar-me si està bé o malament, perquè pinto per a mi, perquè no hi ha dibuixos bons o dolents sino visions diferents de la mateixa cosa, i totes igual de vàlides, perquè pinto com em dóna la gana, com em surt del cor i no seguint regles tècniques ni copiant a ningú altre, jo m'expresso com sóc...

imatge:

no voy a contar lo mejor, a ocultar lo peor...

2010-03-26T17:53:00.001+01:00

Tengo un mono... Y no se llama Amedio!! ;D
VOLVED, INSENSATOS!!

VALIENTE - vetusta morla

vetusta morla | MySpace Music Videos

mar de petons

2010-03-12T17:55:00.004+01:00

mai he trobat a faltar tant el descans. mai he desitjat tant que arribés el cap de setmana per "no fer res". mai.

tenim sort ara que el barri està força tranquil, i tot i que de tan en tan, com és normal, hi hagi una miqueta de xibarri, ja no és el que era. o al menys per ara, abans de sant joan, quan tothom es torna com boig i fa la vida al carrer i tothom crida i el caràcter mediterrani regalima per la pell de la gent.

mentre jo somio tota l'estona en nedar. en nedar a la vora de la mar de la costa brava, per exemple, per dir algun lloc a l'atzar (jeje) o bé amagar-me del sol entre les fresques ombres del arbres d'alguna muntanyeta qualsevol.

allunyada del soroll, de la feina, de les reformes al pis, de les baralles amb els transportistes de mobles, de tapar forats a les parets del menjador, d'estudiar per a les opos, d'estudiar per repasar idiomes, de netejar, d'endreçar, de controlar els gastos del mes, d'agafar els transports, de no poder menjar a les meves hores, de... pero qué quejumbrosa que estoy!!! prou!!!!!!!!

menys mal que sempre tinc l'escalfor del meu llop ferotge, que em dóna calma, i em fa riure, i em fa nedar en un mar de petons...

imatge:

en zipo i la kloti van a comprar

2010-01-26T11:22:00.004+01:00

en zipo y la kloti es van conèixer un matí de diumenge. tots dos es van mirar i van sentir alguna cosa dins seu que no havien sentit mai.

va passar el temps i es van tornar a veure i van quedar per anar a les festes del poble. van sopar i van beure i van escoltar la música de fons d'una orquestra molt jove.

amb el temps, van anar quedant i xerrant i quan més es coneixien, més s'agradaven! fins que un bon dia van anar al cinema a veure una pel·lícula d'acció i es van donar el seu primer petó.

des de llavors estan junts i són feliços. fins i tot fent les coses més qüotidianes i rutinàries de la vida com anar a comprar.

tots dos junts, un cop per setmana, van agafadets de la mà a comprar les coses que més els hi agraden. i és divertit! trien la fruita, les verdures, la carn, les pizzes, els pica-pica... i somriuen.

en zipo y la kloti tornen a casa satisfets d'haver compartit aquell moment. els omple estar junts. els agrada estar junts. i tot i que cadascú té i necessita, potser, el seu espai i el seu moment d'esbarjo amb els seus amics, saben que també ho poden compartir. i sempre tenen la il·lusió de veure's!

i el millor de tot és que riuen fins i tot d'ells mateixos i no fan cas dels "defectes" de l'altre, perquè no ho són.

imatge:

distància

2010-01-26T10:40:00.005+01:00

una conversa no acabada, ni tan sols començada. una decepció expressada. un resentiment. una actitut repetida. per fer-me mal, per cridar l'atenció, per voler dir alguna cosa. per intentar fer les paus, de què? potser se'ns va quedar alguna cosa pendent a l'aire. i ara pesa. pesa i cau per no haver estat parlada ni aclarida.

cansament.

veig com ens allunyem i m'omple de tristor i resignació. estic cansada. cansada de recolzar-te quan et veig feliç i d'escoltar-te quan no ho estàs, mentre la resta t'omple el cap amb miralls i t'unta d'oli com a un nen petit en comptes de deixar-te créixer.

cansada de sentir-me a vegades utilitzada, de pensar (amb l'esperança d'estar equivocada) que només em busques pels moments dolents que passes... tot i que en el fons sé que no sempre ha estat així.

però el que més mal em fa no és la teva reiterada actitut, cíclica i quasi adictiva per tu. ni coses del passat que ni recordo, ni importen ja. ni errors humans teus o meus, ni tonteries.

el que em dol és veure com no t'alegres de veure'm feliç. que a vegades fins i tot em sembla que et molesti. gestos.

em dol no haver pogut, ni poder encara, compartir la meva felicitat amb tu. perquè noto un mur de gel que no s'acaba. perquè ara sembla que només existeixis TU a la teva pròpia vida. em dol veure com actuem, com si res hagués passat, com si res quedés pendent de parlar.

m'incomoda. em fa sentir com si fossim estranys i no m'agrada estar amb estranys que fingeixen que em coneixen.

no vaig poder ni tan sols explicar-me i ja em vas sentenciar. decepcionada? tots ho patim algun cop a la vida. amb la diferència de que alguns parlen, comprenen, o obliden...

alguna cosa s'ha perdut pel camí i espero tornar a trobar-la. sé que ho podem fer, sé que el temps ens posarà davant d'una taça de té per xerrar. no tinc pressa. jo hi sóc aquí.

imatge:

felicitat

2010-01-23T17:45:00.008+01:00

què poc que costa a vegades fer feliç a algú! una simple trucada de telèfon, una broma, un petit interés per com li ha anat el dia, un mail d'algú que fa anys que no veus, comprovar que encara funciona una càmara que donaves per r.i.p....

malgrat la bipolaritat que m'envolta últimament, encara puc somriure i sentir-me plena de goig. i a més a més comprovar, i no sola, que algú s'emociona a l'altre costat del fil telefònic perquè no esperava una sorpresa!

perquè moltes vegades sento que quan més pressa tens, més a poc a poc has d'anar. perquè quan menys hores et queden per estudiar, més hores del matí aprofites per ordenar la teva vida. i funciona.

hi ha temps per a tot, ja ho deia ma mare! incloent-hi donar voltes absurdament a un tema a les dues de la matinada i trobar el sentit -que ja s'havia donat durant el primer parell de minuts- però a les tres de la matinada, al llit, mig dormint. que ja no saps si estàs parlant en un somni o encara és real la conversa.

i tot és tan fàcil i senzil com fusionar-se en una abraçada i xiuxiuejar paraules tendres i sinceres a cau d'orella.

a vegades és tan fàcil sentir-se feliç! fins i tot només llegint un petit llibre mentre tornes amb el transport públic cap a casa... gramàtica alemana. y cada loco con su tema...

ich liebe euch.

imatge:

canvi de xip

2009-12-16T15:54:00.004+01:00

quan el cos té un límit, i la ment el segueix, es produeix un esgotament general que només dóna problemes, tant físics com de relació amb la gent que tens al teu voltant.

llavors és quan potser te n'adones que has de canviar un "no puc més", per un "és només una cosa transitòria, que té un final"... si no, t'acabes cremant de debó...si no ho estàs ja.

has de prendre decisions importants però t'és impossible... has de fer esforços físics, però no pots ni pujar les escales... has de treballar, estudiar, netejar, anar a comprar, sortir i relacionar-te, viatjar i un llarg etc, i només tens ganes d'agafar aquell cap de setmana de pau que no arriba mai, que sembla que no existeix, només en la teva imaginació.

prou. s'ha de parar, respirar, ordenar les idees i disfrutar del que tens, del que t'envolta, si no sembla que t'aufeguis!... prou.

veure de nou cares que t'estimes i que sembla que encara t'estimen a tu, recomforta càlidament i dóna forces. unes forces que necessites i que poc a poc va omplint la teva esgotada ànima per (sobre)viure un altre dia...

però aquest estat també té la seva fi -i ho saps-, encara que sembli que no es vegi aprop, però s'acaba.

i de cop i volta un dia observes que pots tornar a fer quaranta activitats alhora i no et canses, sinó que disfrutes de nou i necessites més. i tornen a la teva ment totes les idees que et voltaven pel cap i que havien desaparegut per estalviar energia... el cos és mooooolt sabi...

i tornes a adonar-te de tot el què passa al teu voltant.

imatge:

inici

2009-12-15T16:50:00.001+01:00

comença una nova etapa, ho sé. i estic contenta, sóc feliç. amb els nervis de les novetats i tot el que ha de venir, arribar... és inquietant l'espera, és un plaer somiar, imaginar, desitjar...

comença una nova etapa, ho veig i ho tinc tot clar, molt clar. i estic en pau, una pau inquieta de no voler deixar de sentir aquesta frisor dins meu.

i sóc feliç, em fan molt feliç, i tot i les caigudes que poden haver-hi cada dia, torno a posar-me dreta, tinc on recolzar-me, tinc una nova porta oberta davant meu...

i estic tranquil·la... i inquieta alhora!!

és meravellós... gràcies!

em sento viva.

ich fühle mich lebendig, amb Leben, hektisch... XD

imatge: